Goigs de mà manlleuenca

Els goigs formen part de la col•lecció local de la Biblioteca Municipal de Manlleu per una doble adscripció: pel fet que contenen referències a la població (advocacions venerades abans i ara) i pel fet que alguns manlleuencs n’han estat autors en les seves diverses parts.
Sense poder afirmar que siguin tots els manlleuencs que, d’alguna manera, han participat en la confecció de goigs podeu veure una ressenya dels principals.

Exposició "Puix Manlleu us correspon..."

El dissabte 16 de gener de 2010, la Biblioteca Municipal de Manlleu va inaugurar l’exposició ‘Puix Manlleu us correspon…: mostra de goigs, cobles i ‘llantos’ manlleuencs’ amb la conferència inaugural Els goigs: uns documents únics que va anar a càrrec de Nora Vela, professora de Bibliografia de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. Nora Vela, després de ser presentada per la directora de la Biblioteca, Núria Silvestre, va fer una magistral exposició de la importància dels goigs com a documents amb més de vuit segles d’existència però amb una vital actualitat. Després de fer un repàs per les diverses etapes històriques, dels orígens –dels quals va citar referències documentals- fins a l’actualitat, passant pel moment decisiu marcat per l’inici de la impressió dels goigs amb el format conegut, va detallar els diversos elements que caracteritzen aquests fulls. Els poetes, els il·lustradors i, fins i tot, els historiadors –que aporten la notícia històrica al revers de molts goigs moderns- van ser objecte de l’acurat repàs que Nora Vela va fer dels goigs. Seguidament,i després d’una visita virtual a l’exposició, la trentena de persones, que formaven part dels assistents, van poder veure l’exposició.La mostra estava estructura en dos grans àmbits. El primer, en vuit plafons, contenia la contextualització dels goigs com a document, i un estudi dels diversos goigs relacionats amb Manlleu: els que tenien a veure amb advocacions venerades al temple de Santa Maria, els de la Mare de Déu de Gràcia –antiga patrona de la població-, els de la desapareguda Setmana Santa manlleuenca, les advocacions venerades al nucli urbà i per diferents col·lectius així com a les ermites del terme i els goigs d’advocacions generals cantats a Manlleu. L’apartat final es dedicava als anomenats ‘goigs de mà manlleuenca, formats per aquells que tenien, ja fos en el text, la il·lustració, la música o la impressió, una autoria local. Els segons àmbit, estretament relacionat amb l’anterior, estava format per una quinzena d’edicions originals de goigs que tenien a veure amb el municipi. L’exemplar més antic era de finals del segle XVIII –que relaciona l’ermita de la Mare de Déu de Palau amb l’antiga parròquia de Sant Julià de Vilamirosa-, tres més del segle XIX i, la resta, de diferents moments del segle XX. Aquesta selecció de goigs havia estat aportada pel fons de la mateixa Biblioteca Municipal de Manlleu, del fons de la Biblioteca Joan Triadú de Vic, de diversos arxius i des de col·leccions particulars. Així, l’estudi ca comptar amb les reproduccions de bona quantitats de goigs que van servir per completar la història local d’aquests documents. En la producció es va comptar, també, amb la col·laboració del Grup Fotogràfic Manlleu.Aquesta exposició es va poder visitar fins al 31 de gener, a la sala d’exposicions del Centre Cultural de Caixa Manlleu.

Mare de Déu del Vestíbul de la Residència Aura

Francesc d’A. Pujol va escriure aquests goigs a la imatge mariana que està a l’entrada de la Residència Aura de Manlleu que es van estrenar el primer diumenge d’Advent de 1996. La música es prenia, tot adaptant-la, de la composició de mossèn Ferran Gorchs va escriure per als goigs de la Mare de Déu de la Font estrenats el 1929.

Goigs a llaor de la Mare de Déu del Vestíbul de la Residència Aura (lletra de Francesc d’A. Pujol)

Impremtes

La mateixa definició dels goigs indica que, almenys des del segle XVI solen ser impresos en fulls solts, amb tots els seus components gràfics i el seu text. La xilografia i la tipografia van deixar pas a tècniques més modernes com la calcografia i litografia. Darrerament, les noves eines de la tècnica informàtica han revolucionat les possibilitats en el dissenyar i impressió de goigs

Els primers goigs impresos dedicats a advocacions manlleuenques provenen d’impremtes de fora, ja siguin de Vic o de Barcelona. Cal tenir en compte que la primera impremta que funciona a la ciutat vigatana, la primera de la comarca, no ho fa fins a mitjan segle XVIII; es tracta de la de Pere Morera que, posteriorment, serà regentada per la seva vídua i administrada pel seu gendre Joan Dorca. Més endavant, durant el segle XIX, les impremtes Valls i Anglada produeixen la majoria de goigs de la comarca.

No es troben goigs impresos a Manlleu fins ben entrat el segle XX. La Tipografia Manlleuenca, regentada per Antoni Contijoch, edita els que corresponen al període anterior a la Guerra civil. Posteriorment, a les dècades de 1940 i 1950, l’empresa hereva de l’anterior, Gràfiques Manlleu, imprimeix els goigs que apareixen en aquesta època, ja siguin una reedició d’anteriors goigs o de nous. En els darrers anys, s’han sumat a l’edició de goigs noves empreses que s’han dedicat a aquesta vessant editorial. Així, Gràfiques Lumen-Ausiró i Copygraf han editat algunes de les darreres tirades.

Autors d'il·lustracions

Jaume Guàrdia i Esturí (1875 – 1935)
Enquadrat en el corrent artític anomenat Noucentisme va il·lustrar diversos volums d’escriptors i escriptores de Manlleu. També va deixar la seva empremta en el gravat d’uns goigs dedicats a la imatge de sant Jaume venerada a Vilamontà.


Toni Donada i Madiroles (1963 - )El dibuixant Toni Donada va participar en les il•lustracions dels Goigs a llaor de Maria Assumpta patrona de la parròquia de Santa Maria de Manlleu, editats el 1995 amb motiu del cinquantenari de la reconstrucció del temple de Santa Maria.

L'any 2011 va il·lustrar els Goigs a llaor del Sacratíssim Cor de Jesús, reeditats amb motiu del 125è aniversari de la benedicció del santuari de Puig-agut.

I el 2012, va participar amb les il·lustracions i maquetació dels Goigs al retrobament de l'arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu.

Autors de text i d’il·lustracions

Francesc Pujol i Escalé (1916 – 1999)
Escriptor i artista polivalent. Va ser coautor de Lletres Amicals i autor de poemes. Ha estat també director i col·laborador de moltes publicacions de Manlleu i de la comarca. En l'àmbit teatral, va fer de director, de director artístic, d'autor d'originals, d'adaptacions i de guions i també d'actor. Va dibuixar auques, emblemes, monuments i per a revistes i butlletins. Va pintar quadres de temàtica diversa i va dissenyar cartells, targetes o logotips publicitaris.
És el manlleuenc autor de goigs –de tota tipologia- per excel·lència, especialment de la part gràfica –amb els seus singulars dibuixos- i de text. La gran quantitat de goigs, i el fet que es troben repartits arreu de la geografia catalana i andorrana fa difícil un inventari acurat de la seva producció.

Goigs amb contingut religiós


Goigs amb contingut profà


Xavier Valls i Mas (1921)
Va escriure i dibuixar uns goigs dedicats al seu amic Jaume Gil i Mayoles on traspua l’afició compartida a l’excursionisme.

Autors de música

Mn. Josep Aulet i Fiol (1881 – 1956)
Beneficiat organista de la parròquia de Santa Maria de Manlleu durant molts anys va esdevenir un dinamitzador de la temàtica musical de la població fent de compositor, intèrpret, mestre de capella i professor. D’entre la seva producció com a compositor en destaquen alguns encàrrecs que rebia d’altres parròquies, especialment goigs dels quals es conserven, a la mateixa Biblioteca Municipal de manlleu, algunes partitures. Un llistat d’aquesta labor compositora consta dels següents goigs:
· De l’Assumpció de Maria Santíssima, 1941
· De santa Filomena, verge i màrtir
· Del patriarca sant Josep
· En honor de la Verge de Fàtima. Harmonització
· A sant Rafael. Segòvia, 1937
· A sant Pere de Savassona, 1945
· A sant Nicolau, Segòvia. 1937
· Del gloriós sant Isidre Llaurador. 1946
· Del gloriós sant Esteve de Vila-setrú. 1940
· Del gloriós sant Esteve, patró dela Colònia Soldevila
· A sant Roc. Sobre una melodia popular del Collsacabra. 1948
· A la llaor de sant Valentí. Navarcles, 1945
· Al gloriós sant Andreu. Pruit, 1949





Mn. Ferran Gorchs i Rabat (1903 - 1943)
Organista de Santa Maria de Jesús de Gràcia, va compondre diverses peces musicals entre les quals destaca la melodia dels goigs dedicats a la Mare de Déu de la Font, estrenats el 1929, que porten lletra de mossèn Joan Puntí i Collell.
Jaume Andreu i Rovira (1909 – 2003)
Músic. Va desenvolupar la tasca d’ organista de la parròquia de Santa Maria i de Nostra Senyora de Gràcia. Igualment, va ser component de diversos grups musicals i director de diferents cors.
La seva dedicació com a compositor es va dirigir, especialment, a escriure música de goigs. De Jaume Andreu és la música, partitura que no s’ha pogut localitzar, dels goigs de Sant Domènec del carrer del mateix nom i escrits per mossèn Joan Puntí i Collell; així mateix d’Andreu és la melodia dels goigs de Nostra Senyora de Gràcia, escrits per Domènec Torrent per dedicar-los a l’antiga patrona de Manlleu i arranjats per Francesc d’A. Pujol per adreçar-los a l’advocació de l’església del barri de Gràcia.

Rafael Ramírez i Iborra (1949)
És titulat superior de trombó i de composició i és també Enginyer tècnic en organització empresarial. El 1982 va compondre la música per als Goigs a llaor de la Mare de Déu dels Àngels que es venera al carrer del Pont de la Vila de Manlleu que, amb lletra de Francesc d’A. Pujol, es canten en aquest carrer durant la festa del 2 d’agost.


Jordi Domènech i Subiranas (1967)
De la seva labor compositora en destaca la música dels goigs dedicats a Maria Assumpta, patrona de l’església parroquial de Santa Maria de Manlleu, fets, el 1995, amb motiu del cinquantenari de la reconstrucció del temple.

Autors de text

Ramon Andreu i Berenguer (1822 – 1850)De la seva producció literària només n’han quedat els primers goigs dedicats a la Mare de Déu de la Font, editats el 1850; també es conserven els goigs dels sants màrtirs Víctor, Pacífic, Justa i Clara venerats a l’església de Santa Maria de Manlleu i del quals se’n van fer diverses edicions el primer terç del segle XX.
Josep Casas i Reig (1836 - ?)El 1886 va escriure el text dels goigs dedicats a Sant Jaume de Vilamontà.

Domènec Torrent i Garriga (1844 – 1921)
A més de ser el primer escriptor manlleuenc en donar referències als goigs editats a la població en el segle XIX, ell mateix va ser autor de la lletra dels goigs dedicats a la imatge gòtica de Nostra Senyora de Gràcia que, fins a la Guerra civil, es va venerar a l’església de Santa Maria de Manlleu.


Ramon Madiroles i Codina (1856 – 1927)Propietari rural agricultor, escriptor i artista aficionat va ser l’impulsor i principal patrocinador del Santuari de Puig-Agut de Manlleu. A partir del periòdic El Far de Puig-agut va transmetre aquest projecte i devoció en forma d’articles i altres escrits entre els quals destaca l’edició, datada de 1886 i reimpresa l’any següent, que es titula ‘Coblas descriptivas del primer temple expiatori en Espanya dedicat al sagrat Cor de Jesús en lo cim de Puig-agut, terme y Parroquia de Manlleu, Torelló y Sant Martí Sescorts. Bisbat de Vich” amb acompanyament musical del mestre C. Candi i els ‘Goigs en lloança del Sagrat Cor de Jesús que’s venera en lo altar Major de Puig-agut’.



Joan Castells i Casas (1902 – 2000)Autor de diverses lletres de goigs, especialment dedicats a advocacions de la vall del Ges pel fet que va residir durant gran part de la seva vida a Torelló. Un inventari superficial presenta alguns exemples de la seva producció:
· Goigs a llaor del naixement de l’infant Jesús que es poden canta en la Missa del Gall.
· Goigs a lloança de Santa Clara d’Assís.
· Goigs a llaor de San Antoni de Pàdua.
· Goigs a Sant Antoni Maria Claret, patró dels filadors.
· Goigs a llaor de Santa Maria de Montserrat que es venera a la parròquia de Montserrat de Torelló (Osona)
· Goigs al Gloriós Màrtir de Sant Feliu, africà, patró de la parròquia de Torelló
· Goigs a Sant Isidre Llaurador, patró de la “Hermandad sindical de labradores y ganaderos” que es venera en l’Església de St.- Feliu de Torelló (Bisbat de Vich)



Mn. Joan Puntí i Collell (1886 – 1962)
Juntament amb la seva activitat de sacerdot, va fer classes de català al Col·legi del Carme de Manlleu i va fer d'organista a l'Església de Santa Maria. Va combinar els seus coneixement de música amb de l’escriptura i literatura. Precisament, la vàlua de la seva producció literària li va permetre guanyar, el 1918, la Viola d'Or i Argent dels Jocs Florals de Barcelona.
Entre la seva participació en la confecció de goigs cal destacar la lletra dels dedicats a la Mare de Déu de la Font de Manlleu, estrenats el 1929, els Goigs de Sant Josep Oriol (Barcelona), de 1947, i els dedicats a la capelleta de sant Domènec, en el mateix carrer que en porta el nom a Manlleu, estrenats el 1956.

Bibliografia

BIBILIOGRAFIA ESSENCIAL SOBRE GOIGS

Amades, Joan; Joan Colomines. Els goigs. Barcelona: Orbis, 1948. 2 v.

Baldelló, Francesc de P. Cançoner popular religiós de Catalunya: recull de cent melodies de goigs. Barcelona: Boileau-Bernasconi, 1932.

Batlle, Àngel. Els nostres goigs: aplec de dues-centes reproduccions en facsímil de goigs dels segles XVII, XVIII i XIX. Barcelona: A. Batlle, 1952.

Batlle, Joan Bta. Los goigs a Catalunya...en lo segle XVII. Barcelona: L’Arxiu, 1924. 128

Batlle, Joan Bta. Los goigs a Catalunya...en lo segle XVIII. Barcelona: Tipografia Catòlica, 1925.

Bisbal, Antònia; Teresa Miret; Conxa Moncunill. Els goigs a la comarca de l’Anoia. Barcelona: Fundació Vives Casajuana, 2001.

Blasco, Ricard. Aproximació a l’estudi dels goigs valencians. València: Editorial Gorg, 1974.

Salleras. Francesc. Catàleg de la col·lecció de goigs ‘La Sibil·la’. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Eugeni, 1996

Cardona, Osvald. Els goigs i els càntics de Jacint Verdaguer. Barcelona: Barcino, 1986.

Courcelles, Dominique de. La paraula de l’àngel, una aproximació plural als goigs. Barcelona: Fragmenta ed., 2008.

Estudis sobre els goigs, edició a cura d’Ignasi Moreta. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2002.

Forner, Climent; Benigne Rafart. Goigs marians del bisbat de Solsona. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001.

Ribas Pontí, Francesc de P. Com haurien d’ésser els goigs. Tarragona: Gogistes Tarragonins, 1988.

Sansa, Jordi. Els goigs de Tremp. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2006.

Vilarrasa, Josep M. Santas y santos sanadores: historia, leyenda, gozos. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2007.

Vilarrasa, Josep M. Els sants metges guaridors sant Cosme i sant Damià: història, llegenda i goigs. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2004.


SOBRE GOIGS MANLLEUENCS I OBRES QUE EN FAN REFERÈNCIA

Arimany, Joan. Devoció, festa i veïnat: capelletes de carrer i capelletes de visita domiciliària a Manlleu. Manlleu: Museu industrial del Ter; Eumo editorial, 2009.

Gaja, Esteve; Francesc d’A Pujol. Croquis manlleuencs. Manlleu: Gràfiques Manlleu, 1952

Gaja, Esteve. “Els carrers de Manlleu” dins Lletres amicals. Manlleu: cròniques i textos literaris, vol. 11, 1956. [Sèrie dipositada a la Biblioteca Municipal de Manlleu]

Gaja, Esteve. Història de Manlleu. Manlleu: Jaimes, 1976

Gaja, Esteve. El Manlleu del segle XIX. Manlleu: [l‘autor]., 1983

Gaja, Esteve. La reconstrucció del temple de Santa Maria de Manlleu. Manlleu: [l'autor], 1986

Gasol, Josep M. “Calendari folklòric manlleuenc” dins Lletres amicals. Manlleu: cròniques i textos literaris, vol 18, 1958 [Sèrie dipositada a la Biblioteca Municipal de Manlleu]

Gasol, Josep M. “La decoració pictòrica de Santa Maria de Manlleu”, dins. Pinzellades històriques de Manlleu, 1945-1995. Manlleu: Parroquia de Santa Maria, 1995...

Llibre d’ El Record: història i antologia de la revista setmanasantera manlleuenca: 1917-1959 Manlleu: Gràfiques Manlleu, 1960.

Pladevall, Antoni. “L’època medieval” dins Manlleu aproximació a la història, l'entorn, l'economia i l'estructura territorial. Manlleu: Ajuntament de Manlleu; Eumo, 1990

Pladevall, Antoni. La Canònica de Santa Maria de Manlleu. Manlleu: Fundació Caixa Manlleu; Parròquia de Santa Maria; Ajuntament de Manlleu, 2008

Pujol, Marta. “L’església de Nostra Senyora de Gràcia” dins Pinzellades històriques de Manlleu: 1945-1995. Manlleu : Parròquia de Santa Maria, 1995

Pujol, Francesc d’A. “Els goigs a Manlleu” dins Lletres amicals. Manlleu: cròniques i textos literaris, vol. 15. 1957 [Sèrie dipositada a la Biblioteca Municipal de Manlleu]

Puntí, Joan. Litúrgia pràctica: llocs, coses, persones. Barcelona: Balmes, 1955

Roca, Àlex; Pujol, Francesc d’A. Els tres patronats de Manlleu. Manlleu: Patronat de Formació Professional de Manlleu, 2002

Roca, Àlex. Manlleu, episodis d’ahir. El Papiol: Efadós, 2003

Soler, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcelona: Barcanova, 1998

Torrent, Domènec. Manlleu, croquis para su historia. Vic: Imprenta y Libreria de Ramon Anglada., 1893.

Els goigs com a document històric i literari

En el seu origen, segles XV i XVI, els goigs van ser hereus de la poesia trobadoresca però van anar perdent la puresa lírica per adoptar l’essència i encant popular. A partir del segle XVIII, el valor poètic se situa al mateix nivell de les composicions populars impreses en fulls solts i volants coneguts com a romanços; fins i tot, en els llocs on encara no estava establerta la impremta (a Vic no ho va ser fins aquest segle esmentat) els goigs eren impresos fora de la comarca i, fins i tot, hi ha goigs que combinen elements impresos amb elements manuscrits. En aquest moment de decadència de la literatura catalana són dels pocs documents impresos en la nostra llengua. A finals del segle XIX i especialment durant el segle XX, els goigs esdevenen, també, material, de bibliòfil i de col·leccionista.

Són obres de literatura popular però també se’n troben amb lletra d’autors reconeguts literàriament. Alguns d’aquests són Pere Serafí, Vicenç Garcia –conegut com el rector de Vallfogona-, mossèn Jacint Verdaguer, Joan Maragall , Guerau de LIost i Josep Carner, entre d’altres. Tots ells van fer interessants aportacions al món dels goigs, alguns dels quals encara es canten avui dia.

Els goigs són una composició poètica, amb la pretensió de ser cantada, amb influència dels antics himnes religiosos llatins dedicats a la Mare de Déu.

L’estructura clàssica, que no la única, consta de set estrofes de vuit versos heptasíl·labs (sis més la ‘resposta’ o ‘retronxa’); cal afegir-hi una primera (entrada) i una última estrofa (tornada) de quatre versos, dos dels quals són la ‘resposta’.

Els goigs com expressió de religiositat popular

Els goigs són un dels exemples més autèntics de manifestació de la religiositat popular. Reuneixen, en un mateix document, la devoció popular en les seves formes d’expressió més habituals.

La dedicatòria permet classificar els goigs segons la tipologia teològica, a més d’un grup completament aliè a la connotació religiosa.

El contingut combina el caràcter laudatori –destacant les excel·lències del personatge lloat- amb els precs i peticions adreçats a l’ajuda de la figura divinitzada al qual s’adrecen.

Els goigs celestials

Goigs a Crist

Dedicats a la figura de Crist o a algun aspecte de la seva vida. S’hi inclouen els que són dedicats a la Santíssima Trinitat, els que versen sobre algun episodi de la seva vida des del naixement a la Passió i la Creu; finalment s’hi inclouen les diverses advocacions relacionades amb Nostre Senyor com el Sagrat Cor.

Goigs a la Mare de Déu

Els goigs van néixer com a cançons de lloança a la Mare de Déu que, aviat, van derivar cap a una voluntat de pregària.

Generalment es poden classificar segons les diferents advocacions marianes: a la Mare de Déu del Roser, a la Mare de Déu de Gràcia, a la Mare de Déu del Remei....

I segons la localització geogràfica de la devoció, especialment en el cas de les marededéus trobades: a la Mare de Déu de Tagamanent, a la Mare de Déu de Rocaprevera, a la Mare de Déu dels Munts i altres marededéus trobades.

Goigs a santes i a sants

Segons els noms, responen a tot el catàleg del santoral cristià, ortodox o heterodox, i en canten diversos aspectes com la seva vida, formes i descripció del seu martiri, les propietats per a la qual són invocats i invocades.

Segons el lloc de devoció ja sigui per la dedicació del temple parroquial, d’alguna capella o ermita i per la possessió d’una relíquia.

Altres misteris

Són goigs relacionats amb diversos misteris religiosos com ara la Santíssima Trinitat, el Santíssim Sacrament o el Sepulcre.