Els goigs com expressió de religiositat popular

Els goigs són un dels exemples més autèntics de manifestació de la religiositat popular. Reuneixen, en un mateix document, la devoció popular en les seves formes d’expressió més habituals.

La dedicatòria permet classificar els goigs segons la tipologia teològica, a més d’un grup completament aliè a la connotació religiosa.

El contingut combina el caràcter laudatori –destacant les excel·lències del personatge lloat- amb els precs i peticions adreçats a l’ajuda de la figura divinitzada al qual s’adrecen.

Els goigs celestials

Goigs a Crist

Dedicats a la figura de Crist o a algun aspecte de la seva vida. S’hi inclouen els que són dedicats a la Santíssima Trinitat, els que versen sobre algun episodi de la seva vida des del naixement a la Passió i la Creu; finalment s’hi inclouen les diverses advocacions relacionades amb Nostre Senyor com el Sagrat Cor.

Goigs a la Mare de Déu

Els goigs van néixer com a cançons de lloança a la Mare de Déu que, aviat, van derivar cap a una voluntat de pregària.

Generalment es poden classificar segons les diferents advocacions marianes: a la Mare de Déu del Roser, a la Mare de Déu de Gràcia, a la Mare de Déu del Remei....

I segons la localització geogràfica de la devoció, especialment en el cas de les marededéus trobades: a la Mare de Déu de Tagamanent, a la Mare de Déu de Rocaprevera, a la Mare de Déu dels Munts i altres marededéus trobades.

Goigs a santes i a sants

Segons els noms, responen a tot el catàleg del santoral cristià, ortodox o heterodox, i en canten diversos aspectes com la seva vida, formes i descripció del seu martiri, les propietats per a la qual són invocats i invocades.

Segons el lloc de devoció ja sigui per la dedicació del temple parroquial, d’alguna capella o ermita i per la possessió d’una relíquia.

Altres misteris

Són goigs relacionats amb diversos misteris religiosos com ara la Santíssima Trinitat, el Santíssim Sacrament o el Sepulcre.