Sant Josep

Sant Josep tenia altar propi al temple parroquial barroc anterior a la destrucció de 1936. Era el primer que hi havia, tocant al presbiteri. Va ser un dels primers altars en ser construïts a la segona meitat del segle XVIII i que havia estat pagat per subscripció popular, especialment pels fusters de la població i per aquelles i aquells que es deien Josefa o Josep.

Domènec Torrent explica que a Manlleu va ser especialment celebrada la diada del 19 de març de 1890 quan uns mesos abans s’havia declarat festa de precepte a tot l’estat espanyol i afirma que “todas las casas ostentaron durante el día colgaduras, y en muchas de ellas se construyeron altares con la efigie de San José, y por la noche se hicieron iluminaciones generales, y una lucida y concurridísima procesón, con más de 1.200 luces recorrió las calles de costumbre”. Era el patró dels fusters i el festejaven, juntament amb aquests, els i les qui portaven el seu nom.

Sant Josep comptava, amb església pròpia –pagada pel manlleuenc Josep Sanglas i Alsina- annexa al col·legi del Carme, al carrer de sant Domènec, i era, també, titular de la capella semipública de les Josefines, al carrer d’Enric Delaris. D’una i altra ara només en queda el record i algun vestigi testimonial. I a sant Josep era dedicat el patronat –el primer dels tres patronats- vinculat a les Escoles del Sagrat Cor de Jesús, ara La Salle, que durant les primeres dècades s’ocupava de l’ensenyament dominical i de les classes gratuïtes complementàries a l’activitat docent del centre.

Goigs del Gloriós Patriarca Sant Josep espòs de Maria. Vic: Imp. Anglada [s.a.]