Els goigs de Manlleu: Nostra Senyora del Roser

La devoció a la Mare de Déu del Roser prové de la celebració del Roser de maig, que tradicionalment se celebrava el primer diumenge d’aquet mes primaveral. El traspàs al mes d’octubre es deu a la vinculació que es va fer del triomf a la batalla de Lepant contra els otomans, esdevinguda el 7 d’octubre de 1571, amb la intervenció de la Mare de Déu del Rosari. L’orde dominicana, veritable impulsora del culte del i amb el rosari, va veure impulsada aquesta forma de devoció gràcies a aquesta associació que van certificar, mitjançant decret, els papes Pius V i Gregori XIII. Entre el 1570 i el 1620 hi va haver arreu del món i en especial dels Països Catalans una extraordinària florida d’erecció de confraries del Roser, regides pel rector de la parròquia i dos priors i dues prioresses.

La devoció a la Mare de Déu del Roser ha estat tradicionalment celebrada pels dels habitants de l’antiga parròquia de Sant Julià de Vilamirosa. Hi ha constància que en època barroca es va afegir una segona nau, a l’església de factura romànica, per posar-hi un altar dedicat, precisament, a la Mare de Déu del Roser.

A mitjan dècada de 1980, la festa del Roser de Vilamirosa, va ser recuperada després d’un temps de no celebrar-se; mossèn Miquel Tresserres i veïns de la contrada es van animar a celebrar l’aplec que, aleshores, tenia inici el dissabte vespre, amb un foc de camp, xerinola i botifarrada, per continuar el diumenge amb la missa corresponent. Actualment, el primer diumenge d’octubre, encara es fa la trobada dels veïns de les masies i cases pairals de l’entorn i alguns manlleuencs per fer reviure, encara que només sigui un cop l’any, l’antiga parròquia i municipi de Vilamirosa.

A Nostra Senyora del Roser. Goigs. Vic: Imp. Portavella, 1926