dimecres, 20 de gener de 2010

Sant Esteve de Vila-setrú

Sant Esteve és conegut amb el títol de protomàrtir; o sigui, que és el model dels seguidors de Jesucrist que moririen en defensa de la fe cristiana. La qualitat de protomàrtir és recordat en la majoria de referències al sant, com són els mateixos goigs que li han estat dedicats a moltes de la parròquies que el tenen per patró. Possiblement pel fet de ser model, el primer en el temps, el que va prendre primer el camí del martiri en defensa de la fe, que la suposada localització del seu cos, la ‘invenció’ del seu cos, va ser un fet extraordinari i de gran ressò en tota la cristiandat. Fins no fa molts anys, era celebrada, el 3 d’agost, la Festa de la Invenció del cos de sant Esteve. En algunes parròquies, com el cas de sant Esteve de Vila-setrú de Manlleu, aquesta data era considerada la seva festa major.

Algunes de les esglésies més antigues repartides per Catalunya estan dedicades a sant Esteve. Segons Joan Bolòs i Víctor Hurtado, en un dels seus ‘Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia’, indiquen que “en els països on això ha estat estudiat [la relació de les advocacions a les quals està dedicada una església i l’època de la primera construcció], hom sol identificar els edificis eclesiàstics dedicats als apòstols, a la Mare de Déu, al Salvador o a alguns dels primers sants, com les esglésies i parròquies , més antigues”; entre les que deuen fer referència a ‘aquests primers sants’ hi ha, sens dubte, les dedicades a sant Esteve el protomàrtir.

Aquest és el cas de Sant Esteve de Vila-setrú que ja apareix esmentada a l’acta de consagració o dotalia de Sant Maria de Manlleu, de l’any 906, a la qual és adscrita. Segons consta en aquest mateix document, aquesta situació ja venia d’antic, possiblement de la primera organització parroquial en època visigòtica. Unes excavacions arqueològiques, realitzades entre 1992 i 1993, van proporcionar material datable d’època romana; la historiografia del segle XIX localitzava, a Vila-setrú, un magatzem romà de cereals i dedicat a la deessa Ceres.

L’església va fer funcions parroquials durant el segle XI però va retornar tenir un cert grau dependència de Santa Maria a causa que aquesta va esdevenir canònica agustiniana; malgrat això, va conservar el caràcter parroquial fins a la despoblació provocada per la Pesta Negra de 1348. A finals del segle XVI i principis del XVII es va realitzar diverses reformes a l’edifici; el seu campanar és modern degut que l’anterior va ser enderrocat per un llamp.

Els primers goigs dedicats a sant Esteve venerat a l’església de Vila-setrú van ser editats a Vic el 27 de juliol de 1863 en els quals consta el permís del vicari general ien forma de la fórmula “pot imprimirse”. Posteriorment, a mitjan segle XX, se’n va fer una reedició a Gràficas Manlleu en la qual, comptes de gravat, hi ha una fotografia de la imatge escultòrica del sant signada per Jaume Gaja.

Goigs del protomártir S. Esteva patró de Vilacetrú, Sufragania de Manlleu. Vic: Imp. de Llucià Anglada, 1863

Goigs del protomartir S. Esteva patró de Vilacetrú, Sufragania de Manlleu. Manlleu: Gráficas Manlleu [segle XX] (reedició de l’anterior)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada