dimecres, 20 de gener de 2010

Sagrada Família

Goigs en llaor de la Sagrada Família Jesús, Maria, Joseph, que cantan las familias associadas de la Fidelíssima Vila de Manlleu. Barcelona: Estampa dels Hereus de la Viuda Pla, 1884

La constatació de la devoció i record particular dirigida pels manlleuencs a la Sagrada Família sorgeix fa un parell de segle enrere. En un altar lateral del temple parroquial de Sant Maria de Manlleu barroc –destruït el 1936 en els primers dies de la Guerra Civil espanyola-, del qual n’era el patró titular Sant Sebastià, que patró dels paraires manlleuencs en època preindustrial, hi havia la figura de Jesús, Maria i Josep. El conjunt arquitectònic, en forma de retaule, també contenia altres figures religioses i provenia de final del segle XVIII o principi del XIX.

Així mateix, el 1812, havia estat fundada la Germandat de la Sagrada Família, de la qual n’eren membres, especialment, gent de la pagesia, i que tenia per finalitat oferir l’ajut mutu entre els associats en casos de penúria. Una de les dues reunions que es feien a l’any era, precisament, per la festivitat de la Sagrada Família, diada en què se celebrava una missa a l’altar de Sant Josep de l’església parroquial de Santa Maria. Tot i no tenir cap vinculació amb les “capelletes de la visita domiciliària”, és curiós el fet que a l’esmentada Germandat hi havia un personatge destacat, l’andador, que es dedicava a passar per les cases associades i que guardava els diners recollits en una caixa, feta expressament, amb tres panys –un per cada clau que tenia cadascun dels tres membres de la junta- i que custodiava el germà major. Entre 1895 i 1936 eren d’uns trenta a quaranta membres però, tot i superar la guerra civil, va acabar-se extingint el 1966.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada