dimecres, 20 de gener de 2010

Mare de Déu de Palau

L’ermita de Santa Maria de Palau està situada al nord del terme municipal de Gurb (Osona) i pertany a la parròquia de Sant Esteve de Granollers la Plana. Es troba en un punt entremig entre les poblacions de Manlleu, Vic i Sant Hipòlit de Voltregà i prop de l’antic camí ral que anava de Barcelona a Puigcerdà; precisament a uns centenars de metres de l’ermita es troba la “creu de mitjavia” que indicava que els viatgers es trobaven just a la meitat de distància en el recorregut de l’esmentat camí.

El nom de Palau d’una antiga vila rural, anomenada en els primitius documents de Palatio, indica, sens dubte, una antiga mansió senyorial que per la seva categoria va rebre el nom de palau. Sembla, per tant, que el lloc de Palau va ser una de les residències comtals del final del segle IX i principi del X”. Posteriorment va ser una pabordia formada per monjos del monestir de Ripoll que va tenir moments de gran importància i domini territorial que va anar perdent a partir del segle XIV fins extingir-se definitivament el 1835.

Actualment, l’església de Santa Maria de Palau és un edifici d’una sola nau, molt reformada. La marededéu de Palau, que es guarda en una masia propera, és una interessant imatge gòtica d’alabastre del segle XV en la qual la Mare de Déu és representada dempeus amb el nen Jesús al braç esquerre.

El primer diumenge de maig se celebra l’aplec de Palau. Antigament, la data establerta era la del quart diumenge de Quaresma . Fa uns anys que el jovent hi anava en gran nombre. La funció social d’aquesta trobada era evident. La Verge de Palau era invocada per les noies que cercaven marit. La corranda que es repetia indicava que eren de bon conformar:

“Mare de Déu de Palau,
doneu-me marit, si us plau;
sigui esguerrat i xacrós,
tan solament marit fos!”

Una altra versió de la mateixa oració adreçada a la Verge de l’ermita deia el següent:

“Marededéu de Palau,
doneu-me marit si us plau,
sigui lleig o coix,
mentre marit fos!”


És interessant constatar com els goigs més antics vinculen la Mare de Déu de Palau amb l’església de Sant Julià de Vilamirosa. Els més antics, del segle XVIII, tenen l’encant de la poesia popular. Els goigs impresos el 1909, que encara mantenen la vinculació amb Sant Julià de Vilamirosa, tenen els versos de les diferents estrofes pràcticament idèntics. En canvi, els que actualment es canten a l’aplec porten la vinculació parroquial a Sant Esteve de Granollers de la Plana –de qui depenen actualment.

Llahors de Nostra Senyora de Palaù de Sant Julià de Vilamirosa. Vic: Margarida Morera [s. XVIII]


Llahors de Nostra Senyora de Palau de Sant Julià de Vilamirosa. Vic: Imp. Anglada, 1909



Goigs en lloança de la Mare de Déu de Palau que es venera en la seva Capella de la Parròquia de Granollers de la Plana, Bisbat de Vic (lletra de mossèn Lluís Alemany i música de mossèn Josep Claveras)



Vegeu el cant d'aquests darrers goigs a l'aplec de 2009:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada