Sagrat Cor de Puig-agut

La devoció al Sagrat Cor de Jesús és una mostra de pietat força antiga. Ja al segle XIII, a partir de les visions de santa Matilde i santa Gertrudis es va començar a estendre. L’impuls definitiu el va rebre a partir d’una nova visionària, en aquest cas de santa Margarite-Marie d’Alacoque (1673-75). Un segle després, el papa Climent XIII en va aprovar el culte, que es va estendre per tota l’Església Catòlica gràcies a l’impuls de Pius IX que en va determinar la festivitat el divendres després de l’octava de Corpus.

La imatge del Sagrat Cor de Jesús és la representació de l’efigie de Jesús amb exhibició explícita del seu cor, com a símbol del seu amor per tota la humanitat.

El culte a la província Tarraconense va ser promogut a partir dels sínodes dels segles XVIII i XIX i al bisbat de Vic són indissociables d’aquesta devoció els noms dels bisbes Josep Morgades i Gili (que va ocupar el primer lloc de la diòcesi entre 1882 i 1899) i el seu successor Josep Torras i Bages (bisbe de 1899 a 1916).

El bisbe Morgades, en l’orientació marcada per Lleó XIII, va promoure la regeneració religiosa de la societat mitjançant la presència més activa de l’església davant la població i els governants i va procurar una mobilització doctrinal i devocional a nivell popular entre la qual es comptava amb manifestacions de religiositat popular. En aquest sentit, recorda el mateix historiador, el bisbe va refermar, el 13 de maig de 1883, la consagració de la diòcesi al Sagrat Cor de Jesús com ja s’havia fet per primera vegada vuit anys abans. Morgades va comptar, en aquest empresa per difondre la devoció al Sagrat Cor de Jesús, amb la col·laboració de Ramon Madiroles i Codina. Aquest va impregnar la seva actuació, exemplificada en el santuari de Puig-agut, amb la seva gran devoció al Sagrat Cor. Després de proposar el seu projecte als altres propietaris amb qui creia compartir els drets del turó, Madirolas va manifestar-lo al bisbe Morgades, que va acollir positivament el projecte i el va implulsar. D’aquí que, en l’acte de col·locació de la primera pedra, el 29 de desembre de 1883, es va comptar amb la presència del mateix prelat.

Així mateix, Madirolas va transmetre aquesta personal estimació pel Sagrat Cor a tota la seva capacitat d’influència. Per aquesta raó, el 10 de setembre de 1885, l’Ajuntament de Manlleu prenia dues decisions en sessió plenària: per una banda, preveia una dotació econòmica de 750 pessetes (ara serien 4,51 €) per a la construcció del santuari de Puig-agut; per altra banda, tal com consta a l’Arxiu Municipal, es prenia el següent acord: “por unanimidad consagrar esta Villa y término municipal al Sagrado Corazón de Jesús (que se venerará en el templo que se levanta en Puig-agut) a fin de que bajo el amoroso amparo de su tierno Corazón, podamos nosotros y nuestros descendientes vernos libres de todas las calamidades presentes y futuras y á su vez colmados de prosperidades” i acabava el text dient que “entiende este municipio atraer así las Bendiciones que augura León XIII (del Sagrado Corazón de Jesús) sobre esta Villa y comarca y en las cuales nos confirma con su Bendición Apostólica”.

El 1886, reimpresa l’any següent, Ramon Madirolas i Codina va escriure una composició de llarg títol i de diferent format al dels goigs. Eren les ‘Coblas descriptivas del primer temple expiatori en Espanya dedicat al Sagrat Cor de Jesús, en lo cim de de Puig-agut, terme y Parroquia de Manlleu, Torelló y Sant Martí Sescorts. Bisbat de Vich’. La música, escrita pel mestre C. Candi, anava a tres veus i cor. Cal destacar que un intent per dotar el santuari de Puig-agut de goigs va tenir lloc en el certamen literari, organitzat pel Centre Català de Manlleu, el 1890.

Coblas descriptivas del primer temple expiatori dedicat al Sagrat Cor de Jesús. En lo cim de Puig-Agut. Terme Y Parroquia de Manlleu, Torelló y Sant Martí Sescorts. Bisbat de Vich. Manlleu: [s.n.], 1886 (lletra de Ramon Madirolas i Codina)

El primer intent per dotar el santuari de Puig-agut de goigs va tenir lloc en el certamen literari, organitzat pel Centre Català de Manlleu, el 1890. Un dels premis era destinat “als més inspirats Goigs al Sagrat Cor de Jesús, cantant los favors y gracias que derrama á sos devots desde’l Santuari de Puig-agut (terme de Manlleu). Diverses composicions es van presentar a aquest premi que es va endur mossèn Josep Pont i Dalmau per l’obra ‘Goigs en llohansa del Cor de Jesús’; també es van atorgar dios accèssits. Cal dir que cap d’aquests textos guardonats van esdevenir els habituals del santuari.

Es van dedicar, a principis del segle XX, uns goigs dedicats a l'altar major, el dedicat al Sagrat Cor, del Santuari.

Goigs en lloança del Sagrat Cor de Jesús. Que’s venera en lo Altar Major de Puig-agut. [s.l.]: [s.n.], [19--?] (lletra de Ramon Madirolas i Codina)

Els goigs que actualment es canten al santuari de Puig-agut, dels quals hi ha diverses edicions –una amb una fotografia en lloc del gravat i els altres amb il·lustracions de Francesc d’A. Pujol- porten per títol ‘Goigs a honor del Sacratíssim Cor de Jesús venerat en l’ermita de Puig-agut (Lourdes de Madiroles) de la Parròquia de Manlleu’. La lletra és de mossèn Ramon Roca i la música de mossèn Lluís Brugarola i semblen escrits a la dècada de 1930.

Goigs a honor del Sacratíssim Cor de Jesús venerat en l’ermita de Puig-agut (Lourdes de Madirolas) de la Parròquia de Manlleu. Vic: Tipografia Franciscana, 1933 / Manlleu: Gráficas Manlleu, [19--?]/ Manlleu: Copy-graf, 1998 (lletra de mossèn Ramon Roca i música de mossèn Lluís Brugarolas)


Cal esmentar que en la darrera edició, de 1998, el mot “amantíssim” ha estat canviat pel de “sacratíssim”. Actualment, amb una simplificació de la lletra, són els que es canten després de cada festa.

Vegeu el cant dels goigs en la festa del Sagrat Cor de 2009:

L'any 2011, amb motiu de la cebració del 125è aniversari de la benedicció del santuari, es van reeditar els goigs amb il·lustracions de Toni Donada, revisió literària de Nora Vela, edició musical de Josep Capdevila, nota històrica d'Àlex Roca i coordinació de Joan Arimany. Es van repartir el 3 de juliol coincidint amb la missa presidida pel bisbe de Vic mons. Romà Casanova.