La Mare de Déu de la Font és una imatge mariana situada en un templet construït el 1722. Presideix una font per on raja l’aigua que, antigament, era extreta d’un pou situat davant mateix de l’església de Santa Maria i de la Casa del Comú de Manlleu.La devoció dels manlleuencs per la Mare de Déu de la Font és molt antiga i destacada. A la primera meitat del segle XIX, el Dr. Ramon Andreu, fill de Manlleu, va els primers goigs dedicats a la imatge. D’aquests, en queden poquíssims exemplars. En aquella època, segons Domènec Torrent i Garriga, estava envoltada de retaules i altres ofrenes de devots, però el bisbe de Vic els va fer retirar per considerar-los poc apropiats per aquell lloc.
Goigs de Nostra Sra. de la Font de Manlleu. Vic: J. Trullás, 1850 (lletra de Ramon Andreu)
Goigs de Nostra Sra. de la Font de Manlleu. Vic: Imp. de J. Valls, 1862 (lletra de Ramon Andreu)
El 1929 es van estrenar uns goigs nous que actualment encara es canten. La lletra és de mossèn Joan Puntí i Collell i la música de mossèn Ferran Gorchs:
Goigs de Nostra Sra. de la Font de Manlleu. Vic: Imp. de J. Valls, 1862 (lletra de Ramon Andreu)
El 1929 es van estrenar uns goigs nous que actualment encara es canten. La lletra és de mossèn Joan Puntí i Collell i la música de mossèn Ferran Gorchs:
Goigs de la Mare de Déu de la Font de la Vila de Manlleu. Manlleu: Tipografia Manlleuenca, 1929 (lletra de mossèn Joan Puntí i Collell i música de mossèn Ferran Gorchs i Rabat)
Un cop finalitzada la guerra el 1939, un devot manlleuenc va iniciar una subscripció per reconstruir-la novament. Va fer-se una nova imatge de pedra, obra de l’escultor Pere Puntí, reproducció de l’antiga. Per fer aquesta reproducció va aprofitar les restes de pedra de la figura de Sant Bernat Calbó que, en els primers dies de la Guerra Civil, s’havia estimbat de la part alta de la façana de la catedral de Vic. La reposició es va fer l’1 de setembre de 1940.
A primers de la dècada de 1970, es va arranjar l’entorn de la font i es van canviar les rajoles que en decoraven el frontal. Les antigues estaven molt malmeses, s’havien col·locat al segle XIX i eren d’una gran senzillesa. Les noves van ser obra del ceramista barceloní J. Vives, amb dibuix de Francesc d’A. Pujol i Escalé on consta un fragment dels goigs escrits l’any 1929.
Anualment organitzen la seva festa, que ja se celebrava a finals del segle XIX en paraules de Domènec Torrent i Garriga, i que té lloc el diumenge dins l’octava de Corpus; al matí es diu una missa a l’església de Santa Maria i, a la tarda, es resa el rosari i es canten els goigs.
L'any 2013 es van reeditar els goigs escrits per mossèn Puntí i musicats per mossèn Gorchs. L'edició va anar a càrrec de l'associació Amics dels Goigs de Barcelona; les il·lustracions i compaginació a càrrec de Toni Donada i Modiroles; l'edició musical, per Josep Capdevila i Sanitjas; i la nota històrica i coordinació per Joan Arimany i Juventeny. La presentació, a Barcelona, es va fer a la seu dels Amics dels Goigs, el 29 de maig, i a Manlleu, per la festa del 9 de juny.
Aquests goigs contenen, també, un codi QR mitjançant el qual es pot veure un audiovisual sobre la font, la Mare de Déu i la seva festa així com la melodia de mossèn Ferran Gorchs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada