Mare de Déu de Gràcia

Aquests goigs es refereixen a la imatge de reminiscències gòtiques, possiblement del segle XIV, que rebia veneració a l’altar de l’església de Santa Maria fins a la construcció del temple barroc; després d’aquesta reforma, feta el 1846, es va col·locar a l’altar lateral dedicat als Sants Màrtirs i, posteriorment, al del Sant Crist. Segons Domènec Torrent i Garriga, qui va escriure la lletra dels goigs, amb aquest canvi va adoptar el nom de Nostra Senyora de Gràcia i és considerada l’antiga patrona de Manlleu; l’escultura va desaparèixer el 1936. Els seus versos són un clar exemple de la historiografia manlleuenca del segle XIX de la qual el seu autor era el màxim exponent.

Goigs de Ntra. Sra. de Gràcia que’s venera en la Iglesia Parroquial de la Fidelíssima Vila de Manlleu. Bisbat de Vich. Vic: Imp. de R. Anglada, 1886 (lletra de Domènec Torrent i Garriga)