Els goigs com a document gràfic

La majoria de goigs estan impresos en un full solt de mida foli que conté diversos elements ornamentals i tipogràfics:

Xilografia

Estampa
El gravat de la figura divina presideix el full. Tradicionalment eren fets amb la tècnica de la xilografia al boix. Representa la imatge del personatge celestial, amb els seus atributs iconogràfics, així com –en alguns casos- aspectes de l’escenari i lloc de devoció. És freqüent, sobretot en els goigs impresos més antics, que un mateix gravat es repeteixi en diferents advocacions marianes o diferents sants i santes.

Tipografia

S’estructura al voltant del gravat:

Capçalera
A la part superior sol contenir el nom de l’advocació, santa, sant o Mare de Déu a qui estan dedicats i el lloc de veneració. Una de les fórmules més usuals és la que comença per “Goigs a llaor...” però també s’utilitzen d’altres com “Cobles...” o “Afectuosos llantos...”. Fa la funció de títol.

Text
Distribuït en columnes, generalment de dues a quatre, i en estrofes. La primera ‘l’entrada’, sol començar per la locució causal ‘puix’ o equivalent (que significa ‘ja que’) i que enllaça, generalment, amb una petició que se sol formular en els dos darrers versos que solen repetir-se.

Oració
Els goigs antics poden anar acompanyats d’una oració en llatí per pronunciar un cop s’han cantat els goigs.

Nota
També en els goigs antics, pot trobar-se una nota sobre la devoció o la possibilitat de guanyar indulgències si es canten.

Composició gràfica

Emmarquen la imatge i el text:

Ornament
Generalment són dues composicions decoratives que acompanyen la imatge a cada banda. Poden ser gerros o altres elements al·legòrics.

Corondell
Element decoratiu que separa les columnes de la composició poètica. Poden ser molt simples –una ratlla- o, fins i tot, no ser-hi; en els més antics poden estar formats d’elements tipogràfics i de petits gravats complementaris del principal.

Partitura musical
Tot i que abans del segle XX no s’acostumava a posar, molts goigs dels darrers temps la inclouen amb la finalitat d’afavorir el cant.

Orla
Sanefa que envolta tot el full. Pot ser simple o amb elements vegetals, tipogràfics o al·legòrics diversos.

Resum històric
En els goigs moderns, al revers del full, pot trobar-se un text, particularment interessants, on s’explica la història del lloc i de la devoció practicada al personatge celestial, la santa, sant o Mare de Déu.