Mare de Déu de la Gleva

La devoció dels manlleuencs per la Mare de Déu de la Gleva és molt antiga. Recull la Fulla Parroquial de Santa Maria que l’arxiu parroquial manlleuenc conservava una nota de l’any 1585 en què Bernat Serrabou de Manlleu feia “censal” (llista o inventari) dels ciris de la Gleva que els manlleuencs feien cremar davant la marededéu. Els manlleuencs, antigament, solien fer romiatge al santuari per la festivitat de sant Felip i sant Jaume, l’11 de maig.

De la devoció manlleuenca per la Mare de Déu de la Gleva en va restar testimoni en una capelleta situada al carrer de Vendrell, just la via que es va urbanitzar sobre l’antic camí que conduïa al santuari .La seva col•locació cal cercar-la en ple segle XIX ja que Domènec Torrent i Garriga l’esmenta el 1893 en el seu llibre ‘Manlleu, croquis para su historia’ en parlar del carrer però no es té constància del moment precís. L’important aiguat d’octubre de 1940 es va endur la imatge i els veïns la van trobar uns metres més avall; la van recollir i retornar a la seva fornícula. El carrer del Vendrell ja celebrava, a finals del segle XIX, la seva festa el dia 8 de setembre. Aquesta manifestació va ser especialment lluïda els primers anys de la dècada de 1920 quan un grup de pabordes i pabordesses es feia càrrec de l’organització.

De goigs dedicats a la Mare de Déu de la Gleva n’hi ha molts. Destaquen, per la seva referència a Manlleu, els que li van dedicar a la imatge d’aquesta advocació mariana venerada a l’església de Sant Just i Pastor de Barcelona on consta una estrofa que esmenta la vinculació de la Gleva i Manlleu.

Goigs a la prodigiosa y antigua imatge de Nostra Señora de la Gleva. Que se venera en la Iglesia Parroquial de S. Just, y S. Pastor