dimecres, 20 de gener de 2010

Assumpció de Maria

El dogma de l’Assumpció va ser aprovat pel papa Pius XII el 1950 però era d’antiga veneració. Segons Joan Soler i Amigó, aquest dogma sosté que Maria, en haver nascut immaculada de pecat original –privilegi pel fet de ser destinada a ser Mare de Déu-, el seu cos fou estalviat, si no de la mort –essent de natura humana, és a dir, mortal-, sí de la corrupció de la Mort. De les expressions de religiositat popular més característiques, al voltant de l’Assumpció, es comptava amb la instal·lació de l’anomentat Llit de la Mare de Déu. Aquesta construcció temporal, que durava tota l’octava, es parava un llit al mig de l’església amb la imatge de la Mare de Déu jacent en un cadafal guarnit i envoltat de flors i herbes oloroses, amb un sumptuós dosser, i amb un infant vestit d’àngel a casa costat que en alguns pobles se l’anomenava la ‘Mare de Déu Morta’ o ‘del Llit’.

L’any 1830, a l’impremta vigatana d’Ignasi Valls es van editar els primers goigs dedicats a la Mare de Déu sota el dogma de l’Assumpció. Posteriorment, es va fer una reedició canviant tots els aspectes gràfics. Així mateix, es tenen referències que el 1888 l’Imprempta Anglada de Vic va editar un llibret d’unes dues-centes pàgines amb el títol “Nuestra Señora de Manlleu” del qual era autor l’aleshores rector de l’Esquirol, Rocacorva. Tot i que no es tenen més dades que aquesta menció sí que se sap que a la part final hi havia un apèndix amb uns goigs dedicats a la patrona manlleuenca i que contenien música pròpia.

Cantich á la Gloriosíssima Assumpció de Mª. Santíssima baix qual Divino Misteri la venera per Titular y Patrona la fidelíssima vila de Manllèu y sa Parroquia. Vic: Imp. d’Ignasi Valls, 1830

Reedició dels anteriors:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada