Altar major de Manlleu

L’any 1846 es va estrenar l’altar major de l’església parroquial de Santa Maria que completava l’edifici barroc ple segle XVIII. L’altar principal, que va estar-se vint-i-set anys sense decorar, i es va dedicar a la Mare de Déu en la versió dogmàtica de l’Assumpció. El mateix autor el descriu, tal com va arribar a la Guerra Civil espanyola de 1936 – 39, dient que la imatge de Maria, de mida gran, “es veia envoltada per les tres persones de la Santíssima Trinitat, representant, en el seu conjunt, l’instant de l’apoteòsica entrada de la Verge al cel. Donaven atracció i bellesa al retaule les magestàtiques columnes, cinc per banda, que sostenien el frontis on campejava l’anagrama de Maria, formant tot plegat un conjunt molt escaient amb diversos àngels en actitud voleiant, dos dels quals sostenien la inscripció “Assumpta est Maria in coelo” en forma d’una cinta àurea i ondulant. Hi havia també les figures d’Elies, Moisès i sant Tomàs, i un exposatori amb una tela de Jesús Redemptor. Finalment, al cim, tocant la volta, hi havia un motiu ornamental en forma de sol replendent, on figurava l’anagrama de Maria”.

A aquest altar se li van dedicar unes cobles, que no són exactament uns goigs, però amb els quals comparteixen molts dels trets generals. Aquestes cobles, van ser impreses el mateix any de l’estrena de l’altar a la Impremta de Valls de Vic.

En l’any mil vuit cents quaranta
y quatre se resolgé
en aquesta present Vila
ab conveni de Pagés
d’emprendre aquella obra,
que’m diem l’Altar major,
que’ls Cristians veritables
hi fan llur devoció.

Coblas a l’altar de major de Manlleu. Vic: Imp. de Valls, 1846