Presentació

La BIBLIOTECA MUNICIPAL DE MANLLEU us presenta un bloc dedicat als GOIGS DE MANLLEU, a aquells que tracten d’alguna advocació venerada, en algun moment de la història de la població, i d’aquells que han estat fets o han tingut la participació de manlleuencs.

L'origen d'aquest blog és el material que va formar part de l’exposició PUIX MANLLEU US CORRESPON... Mostra de goigs, cobles i ‘llantos’ manlleuencs que va produïr i organitzar la Biblioteca i que es va poder visitar entre el 16 i 31 de gener de 2010. Esteu convidats a revisitar-la.

També s'hi han sumat aquells goigs de recent edició i d'altres que, amb origen manlleuenc, han estat localitzats darrerament. 

Feu-ho amb els enllaços a les diferents seccions de l'índex de la dreta.

Mare de Déu de Montserrat

El 29 de maig de 1932 fou col•locada una imatge de la Mare de Déu de Montserrat a l’altar de Sant Francesc del temple parroquial de Santa Maria de Manlleu obre de l’escultor Josep M. Camps i Arnau La imatge va desaparèixer a l’inici de la Guerra Civil.

L'any 1954 fou any marià i, el setembre, la parròquia de Santa Maria ho va celebrar, entre altres actes, organitzant un romiatge al santuari de Montserrat. Van ser necessaris nou autocars, a més de turismes particulars i nombroses motocicletes, per desplaçar uns 450 manlleuencs a l’emblemàtic santuari marià de Montserrat. Un dels actes més emotius va ser la benedicció d’una imatge de la Moreneta, costejada amb aportacions populars, que va ser beneïda pel pare abat, Aureli M. Escarré, destinada a ser entronitzada al temple parroquial la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat de 1955.

La imatge, actualment es troba situada a la dreta de l’altar de la capella fonda del temple parroquial. L’any 1967 s’editaven aquests goigs, a càrrec de l’estampador i xològraf Ricard Vives i Sabaté (exemplar dipositat a l’Arxiu Gavin).  

Goigs en lloança de la Mare de Déu de Montserrat. Vilanova i la Geltrú: R.V.S., 1967

Sant Pere Pescador

Els pescadors de canya manlleuencs del darrer terç del segle XIX, segurament des de molt temps abans, tenien l’hàbit d’anar a pescar a les Gorgues prop del lloc conegut com la font tosca. Just allà on s’unien les rieres de Sant Martí i de l’Esquirol, feien parada. Seguint un camí rural, entre les actual carreteres de Roda de Ter i Olot, feien camí fins trobar, prop del Salt del Cabrit, el lloc desitjat. El 19 de novembre de 1876 un grup de manlleuencs van aixecar-hi un pedró dedicat al seu patró predilecte i, més endavant, a final de segle, van aixecar-hi tota un ermita.

Constituïts en societat, juntament amb aficionats ocellaires, solien fer una processó pels carrers de Manlleu la vigília de la festivitat de Sant Pere (28 de juny). No faltava el pas per l’Horta de Font on, encara ara, hi ha l’antiga capelleta dedicada al sant. La festivitat de sant Pere oferia una dificultat als pescadors de canya: sinó volien perdre’s la missa al seu patró, havien d’estalviar-se la seva afició més destacada. La solució va ser prodigiosa: unir les dues necessitats en un mateix lloc. Aleshores van decidir erigir una ermita a sant Pere just al lloc on solien estar presents fent la seva activitat de pesca. L’edifici es va construir en l’anomenat Serrat de la Creu (dins la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues) que, aleshores, era propietat dels manlleuencs Pere Mas i Josep Sellés.

El 26 de setembre de 1897, el bisbe Josep Morgades va concedir llicència per poder celebrar missa a l’ermita. Un any després, el 25 de setembre de 1898, se celebrava un altre esdeveniment remarcable. La crònica periodística de l’època indica que el matí d’aquell dia “es notava un desacostumat trànsit de carruatges a la carretera d’Olot i molt afluència de gent pels diferents camins que condueixen a la[font] tosca”. El canonge de Vic, Josep Pujol, beneïa la campana que havia de situar-se al senzill campanar d’espadanya. Seguidament, mossèn Pere Comas va oficiar una missa solemne. Posteriorment es va celebrar un multitudinari dinar, afectat per un sobtat temporal. A la tarda, dos dels sobrevinents del grup que havia aixecat el pedró dedicat a sant Pere el 1876, Bartomeu Roca i Josep Sellés van fer la lectura d’una memòria de la benedicció d’aquell primer monument. Finalment, ja en plena tarda, es va resar el Sant Rosari i es van cantar els goigs dedicats a sant Pere.

D’aquests goigs, precisament, només se’n tenia constància d’una carta manuscrita pel gran poeta Jacint Verdaguer, on s’adreçava a l’autor del text, el poeta manlleuenc Joan Baptista Güell. Aquest darrer, havia demanat opinió a mossèn Cinto i rebia resposta positiva i elogiosa: “Jesús, Joseph y Maria siau nostra companyia. Molt Sr. meu: Ab molt gust he llegit los Goigs de Sant Pere que V. ‘ns envia. Los trobo sencills y substanciosos com han de ser y mirant mes à la gloria del Sant y al bé de sos devots, que a la vanitat retòrica. Que’l gloriós Sant Pere beneesca á V. Desde sa capella à aqueix Centre Aucellista y Pescador y à aquest inutil sacerdot S. de V. Jacinto Verdaguer, Pvre. 20 de novembre de 1896”.

Goigs en honor de Sant Pere Pescador pera cantarse en la Capella que, honor del Sant, han aixecat los pescadors de Manlleu en la parroquia de Sant Bartomeu Sasgorgas. Vich: Tipografia Católica de Sant Joseph [s.d.]

Goigs al retrobament de l'Arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu

L'arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu, reliquiari que contenia les restes dels sants Víctor, Pacífic, Justa i Clara va ser salvada de l'incendi que va patir el temple parroquial de Santa Maria de Manlleu a l'inici de la Guerra Civil. Les mans protectores foren de la família Donada que, després de guardar la peça, amb d'altres elements litúrgics, es van veure obligats a lliurar-la a "un membre de Comitè". Des d'aleshores res més es va saber de l'arqueta fins que el setembre de 2011 va ser identificada dins les vitrines de la sala d'orfebreria del Museu Episcopal de Vic.
En record amb darrers esdeveniments, es va escriure aquest full de goigs tot utilitzant com a base els antics goigs als Sants Màrtirs de mossèn Ramon Andreu. L'actualització de la lletra va anar a càrrec de Nora Vela, les il•lustracions i maquetació es deuen a Toni Donada, la música és original de Josep Capdevila i la nota històrica i coordinació és de Joan Arimany. La primera edició va anar a càrrec de l'associació Amics dels Goigs de Barcelona amb una tirada de 600 exemplars. Un part d'aquests foren distribuïts a Manlleu després de la seva presentació el 18 de maig de 2012.

Sant Julià de Vilamirosa

L’església de Sant Julià de Vilamirosa està situada al sud del terme municipal de Manlleu amb la particularitat que pertany a la parròquia de Sant Esteve de Granollers (municipi de Gurb) de la qual és sufragània.
Les primeres referències documentals a un lloc anomenat Vilamirosa provenen del segle X; l’església de Sant Julià, però, no apareix citada fins al 1040. Va conservar la condició parroquial fins a la despoblació ocorreguda per la Pesta Negra de mitjan segle XIV; aleshores es va adscriure com a sufragània a la veïna parròquia de Sant Esteve de Granollers. El 1878, fins i tot, va perdre aquesta condició per esdevenir una simple capella rural
L’any 1936, a l’inici de la guerra civil espanyola, l’església de Sant Julià va ser profanada; des d’aleshores va restar pràcticament abandonada fins que el 1982, el Servei de conservació de monuments del a Diputació de Barcelona la va restaurar. En els anys posteriors es va recuperar l’edifici per fer-hi activitats de tipus culturals, com el Memorial Joan Carrers els mesos de desembre, alguna missa i, especialment, la celebració tradicional de la festa del Roser.La devoció dels veïns de Vilamirosa, que fins al 1844 havia format un terme municipal independent, per la Immaculada Concepció és antiga. El 1620 es va fundar la Confraria de la immaculada Concepció i consta que hi tenia dedicat un altar.

Goigs de N. Senyora de la Concepció que se cantan en la iglesia de Sant Juliá de Vilamirosa. Vic: Imp. y lib. de Soler germans, 1856.

Goigs de mà manlleuenca

Els goigs formen part de la col•lecció local de la Biblioteca Municipal de Manlleu per una doble adscripció: pel fet que contenen referències a la població (advocacions venerades abans i ara) i pel fet que alguns manlleuencs n’han estat autors en les seves diverses parts.
Sense poder afirmar que siguin tots els manlleuencs que, d’alguna manera, han participat en la confecció de goigs podeu veure una ressenya dels principals.

Exposició "Puix Manlleu us correspon..."

El dissabte 16 de gener de 2010, la Biblioteca Municipal de Manlleu va inaugurar l’exposició ‘Puix Manlleu us correspon…: mostra de goigs, cobles i ‘llantos’ manlleuencs’ amb la conferència inaugural Els goigs: uns documents únics que va anar a càrrec de Nora Vela, professora de Bibliografia de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. Nora Vela, després de ser presentada per la directora de la Biblioteca, Núria Silvestre, va fer una magistral exposició de la importància dels goigs com a documents amb més de vuit segles d’existència però amb una vital actualitat. Després de fer un repàs per les diverses etapes històriques, dels orígens –dels quals va citar referències documentals- fins a l’actualitat, passant pel moment decisiu marcat per l’inici de la impressió dels goigs amb el format conegut, va detallar els diversos elements que caracteritzen aquests fulls. Els poetes, els il·lustradors i, fins i tot, els historiadors –que aporten la notícia històrica al revers de molts goigs moderns- van ser objecte de l’acurat repàs que Nora Vela va fer dels goigs. Seguidament,i després d’una visita virtual a l’exposició, la trentena de persones, que formaven part dels assistents, van poder veure l’exposició.La mostra estava estructura en dos grans àmbits. El primer, en vuit plafons, contenia la contextualització dels goigs com a document, i un estudi dels diversos goigs relacionats amb Manlleu: els que tenien a veure amb advocacions venerades al temple de Santa Maria, els de la Mare de Déu de Gràcia –antiga patrona de la població-, els de la desapareguda Setmana Santa manlleuenca, les advocacions venerades al nucli urbà i per diferents col·lectius així com a les ermites del terme i els goigs d’advocacions generals cantats a Manlleu. L’apartat final es dedicava als anomenats ‘goigs de mà manlleuenca, formats per aquells que tenien, ja fos en el text, la il·lustració, la música o la impressió, una autoria local. Els segons àmbit, estretament relacionat amb l’anterior, estava format per una quinzena d’edicions originals de goigs que tenien a veure amb el municipi. L’exemplar més antic era de finals del segle XVIII –que relaciona l’ermita de la Mare de Déu de Palau amb l’antiga parròquia de Sant Julià de Vilamirosa-, tres més del segle XIX i, la resta, de diferents moments del segle XX. Aquesta selecció de goigs havia estat aportada pel fons de la mateixa Biblioteca Municipal de Manlleu, del fons de la Biblioteca Joan Triadú de Vic, de diversos arxius i des de col·leccions particulars. Així, l’estudi ca comptar amb les reproduccions de bona quantitats de goigs que van servir per completar la història local d’aquests documents. En la producció es va comptar, també, amb la col·laboració del Grup Fotogràfic Manlleu.Aquesta exposició es va poder visitar fins al 31 de gener, a la sala d’exposicions del Centre Cultural de Caixa Manlleu.

Mare de Déu del Vestíbul de la Residència Aura

Francesc d’A. Pujol va escriure aquests goigs a la imatge mariana que està a l’entrada de la Residència Aura de Manlleu que es van estrenar el primer diumenge d’Advent de 1996. La música es prenia, tot adaptant-la, de la composició de mossèn Ferran Gorchs va escriure per als goigs de la Mare de Déu de la Font estrenats el 1929.

Goigs a llaor de la Mare de Déu del Vestíbul de la Residència Aura (lletra de Francesc d’A. Pujol)

Impremtes

La mateixa definició dels goigs indica que, almenys des del segle XVI solen ser impresos en fulls solts, amb tots els seus components gràfics i el seu text. La xilografia i la tipografia van deixar pas a tècniques més modernes com la calcografia i litografia. Darrerament, les noves eines de la tècnica informàtica han revolucionat les possibilitats en el dissenyar i impressió de goigs

Els primers goigs impresos dedicats a advocacions manlleuenques provenen d’impremtes de fora, ja siguin de Vic o de Barcelona. Cal tenir en compte que la primera impremta que funciona a la ciutat vigatana, la primera de la comarca, no ho fa fins a mitjan segle XVIII; es tracta de la de Pere Morera que, posteriorment, serà regentada per la seva vídua i administrada pel seu gendre Joan Dorca. Més endavant, durant el segle XIX, les impremtes Valls i Anglada produeixen la majoria de goigs de la comarca.

No es troben goigs impresos a Manlleu fins ben entrat el segle XX. La Tipografia Manlleuenca, regentada per Antoni Contijoch, edita els que corresponen al període anterior a la Guerra civil. Posteriorment, a les dècades de 1940 i 1950, l’empresa hereva de l’anterior, Gràfiques Manlleu, imprimeix els goigs que apareixen en aquesta època, ja siguin una reedició d’anteriors goigs o de nous. En els darrers anys, s’han sumat a l’edició de goigs noves empreses que s’han dedicat a aquesta vessant editorial. Així, Gràfiques Lumen-Ausiró i Copygraf han editat algunes de les darreres tirades.

Autors d'il·lustracions

Jaume Guàrdia i Esturí (1875 – 1935)
Enquadrat en el corrent artític anomenat Noucentisme va il·lustrar diversos volums d’escriptors i escriptores de Manlleu. També va deixar la seva empremta en el gravat d’uns goigs dedicats a la imatge de sant Jaume venerada a Vilamontà.


Toni Donada i Madiroles (1963 - )El dibuixant Toni Donada va participar en les il•lustracions dels Goigs a llaor de Maria Assumpta patrona de la parròquia de Santa Maria de Manlleu, editats el 1995 amb motiu del cinquantenari de la reconstrucció del temple de Santa Maria.

L'any 2011 va il·lustrar els Goigs a llaor del Sacratíssim Cor de Jesús, reeditats amb motiu del 125è aniversari de la benedicció del santuari de Puig-agut.

I el 2012, va participar amb les il·lustracions i maquetació dels Goigs al retrobament de l'arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu.

Autors de text i d’il·lustracions

Francesc Pujol i Escalé (1916 – 1999)
Escriptor i artista polivalent. Va ser coautor de Lletres Amicals i autor de poemes. Ha estat també director i col·laborador de moltes publicacions de Manlleu i de la comarca. En l'àmbit teatral, va fer de director, de director artístic, d'autor d'originals, d'adaptacions i de guions i també d'actor. Va dibuixar auques, emblemes, monuments i per a revistes i butlletins. Va pintar quadres de temàtica diversa i va dissenyar cartells, targetes o logotips publicitaris.
És el manlleuenc autor de goigs –de tota tipologia- per excel·lència, especialment de la part gràfica –amb els seus singulars dibuixos- i de text. La gran quantitat de goigs, i el fet que es troben repartits arreu de la geografia catalana i andorrana fa difícil un inventari acurat de la seva producció.

Goigs amb contingut religiós


Goigs amb contingut profà


Xavier Valls i Mas (1921)
Va escriure i dibuixar uns goigs dedicats al seu amic Jaume Gil i Mayoles on traspua l’afició compartida a l’excursionisme.

Autors de música

Mn. Josep Aulet i Fiol (1881 – 1956)
Beneficiat organista de la parròquia de Santa Maria de Manlleu durant molts anys va esdevenir un dinamitzador de la temàtica musical de la població fent de compositor, intèrpret, mestre de capella i professor. D’entre la seva producció com a compositor en destaquen alguns encàrrecs que rebia d’altres parròquies, especialment goigs dels quals es conserven, a la mateixa Biblioteca Municipal de manlleu, algunes partitures. Un llistat d’aquesta labor compositora consta dels següents goigs:
· De l’Assumpció de Maria Santíssima, 1941
· De santa Filomena, verge i màrtir
· Del patriarca sant Josep
· En honor de la Verge de Fàtima. Harmonització
· A sant Rafael. Segòvia, 1937
· A sant Pere de Savassona, 1945
· A sant Nicolau, Segòvia. 1937
· Del gloriós sant Isidre Llaurador. 1946
· Del gloriós sant Esteve de Vila-setrú. 1940
· Del gloriós sant Esteve, patró dela Colònia Soldevila
· A sant Roc. Sobre una melodia popular del Collsacabra. 1948
· A la llaor de sant Valentí. Navarcles, 1945
· Al gloriós sant Andreu. Pruit, 1949





Mn. Ferran Gorchs i Rabat (1903 - 1943)
Organista de Santa Maria de Jesús de Gràcia, va compondre diverses peces musicals entre les quals destaca la melodia dels goigs dedicats a la Mare de Déu de la Font, estrenats el 1929, que porten lletra de mossèn Joan Puntí i Collell.
Jaume Andreu i Rovira (1909 – 2003)
Músic. Va desenvolupar la tasca d’ organista de la parròquia de Santa Maria i de Nostra Senyora de Gràcia. Igualment, va ser component de diversos grups musicals i director de diferents cors.
La seva dedicació com a compositor es va dirigir, especialment, a escriure música de goigs. De Jaume Andreu és la música, partitura que no s’ha pogut localitzar, dels goigs de Sant Domènec del carrer del mateix nom i escrits per mossèn Joan Puntí i Collell; així mateix d’Andreu és la melodia dels goigs de Nostra Senyora de Gràcia, escrits per Domènec Torrent per dedicar-los a l’antiga patrona de Manlleu i arranjats per Francesc d’A. Pujol per adreçar-los a l’advocació de l’església del barri de Gràcia.

Rafael Ramírez i Iborra (1949)
És titulat superior de trombó i de composició i és també Enginyer tècnic en organització empresarial. El 1982 va compondre la música per als Goigs a llaor de la Mare de Déu dels Àngels que es venera al carrer del Pont de la Vila de Manlleu que, amb lletra de Francesc d’A. Pujol, es canten en aquest carrer durant la festa del 2 d’agost.


Jordi Domènech i Subiranas (1967)
De la seva labor compositora en destaca la música dels goigs dedicats a Maria Assumpta, patrona de l’església parroquial de Santa Maria de Manlleu, fets, el 1995, amb motiu del cinquantenari de la reconstrucció del temple.

Autors de text

Ramon Andreu i Berenguer (1822 – 1850)De la seva producció literària només n’han quedat els primers goigs dedicats a la Mare de Déu de la Font, editats el 1850; també es conserven els goigs dels sants màrtirs Víctor, Pacífic, Justa i Clara venerats a l’església de Santa Maria de Manlleu i del quals se’n van fer diverses edicions el primer terç del segle XX.
Josep Casas i Reig (1836 - ?)El 1886 va escriure el text dels goigs dedicats a Sant Jaume de Vilamontà.

Domènec Torrent i Garriga (1844 – 1921)
A més de ser el primer escriptor manlleuenc en donar referències als goigs editats a la població en el segle XIX, ell mateix va ser autor de la lletra dels goigs dedicats a la imatge gòtica de Nostra Senyora de Gràcia que, fins a la Guerra civil, es va venerar a l’església de Santa Maria de Manlleu.


Ramon Madiroles i Codina (1856 – 1927)Propietari rural agricultor, escriptor i artista aficionat va ser l’impulsor i principal patrocinador del Santuari de Puig-Agut de Manlleu. A partir del periòdic El Far de Puig-agut va transmetre aquest projecte i devoció en forma d’articles i altres escrits entre els quals destaca l’edició, datada de 1886 i reimpresa l’any següent, que es titula ‘Coblas descriptivas del primer temple expiatori en Espanya dedicat al sagrat Cor de Jesús en lo cim de Puig-agut, terme y Parroquia de Manlleu, Torelló y Sant Martí Sescorts. Bisbat de Vich” amb acompanyament musical del mestre C. Candi i els ‘Goigs en lloança del Sagrat Cor de Jesús que’s venera en lo altar Major de Puig-agut’.



Joan Castells i Casas (1902 – 2000)Autor de diverses lletres de goigs, especialment dedicats a advocacions de la vall del Ges pel fet que va residir durant gran part de la seva vida a Torelló. Un inventari superficial presenta alguns exemples de la seva producció:
· Goigs a llaor del naixement de l’infant Jesús que es poden canta en la Missa del Gall.
· Goigs a lloança de Santa Clara d’Assís.
· Goigs a llaor de San Antoni de Pàdua.
· Goigs a Sant Antoni Maria Claret, patró dels filadors.
· Goigs a llaor de Santa Maria de Montserrat que es venera a la parròquia de Montserrat de Torelló (Osona)
· Goigs al Gloriós Màrtir de Sant Feliu, africà, patró de la parròquia de Torelló
· Goigs a Sant Isidre Llaurador, patró de la “Hermandad sindical de labradores y ganaderos” que es venera en l’Església de St.- Feliu de Torelló (Bisbat de Vich)



Mn. Joan Puntí i Collell (1886 – 1962)
Juntament amb la seva activitat de sacerdot, va fer classes de català al Col·legi del Carme de Manlleu i va fer d'organista a l'Església de Santa Maria. Va combinar els seus coneixement de música amb de l’escriptura i literatura. Precisament, la vàlua de la seva producció literària li va permetre guanyar, el 1918, la Viola d'Or i Argent dels Jocs Florals de Barcelona.
Entre la seva participació en la confecció de goigs cal destacar la lletra dels dedicats a la Mare de Déu de la Font de Manlleu, estrenats el 1929, els Goigs de Sant Josep Oriol (Barcelona), de 1947, i els dedicats a la capelleta de sant Domènec, en el mateix carrer que en porta el nom a Manlleu, estrenats el 1956.