Sant Julià de Vilamirosa

L’església de Sant Julià de Vilamirosa està situada al sud del terme municipal de Manlleu amb la particularitat que pertany a la parròquia de Sant Esteve de Granollers (municipi de Gurb) de la qual és sufragània.
Les primeres referències documentals a un lloc anomenat Vilamirosa provenen del segle X; l’església de Sant Julià, però, no apareix citada fins al 1040. Va conservar la condició parroquial fins a la despoblació ocorreguda per la Pesta Negra de mitjan segle XIV; aleshores es va adscriure com a sufragània a la veïna parròquia de Sant Esteve de Granollers. El 1878, fins i tot, va perdre aquesta condició per esdevenir una simple capella rural
L’any 1936, a l’inici de la guerra civil espanyola, l’església de Sant Julià va ser profanada; des d’aleshores va restar pràcticament abandonada fins que el 1982, el Servei de conservació de monuments del a Diputació de Barcelona la va restaurar. En els anys posteriors es va recuperar l’edifici per fer-hi activitats de tipus culturals, com el Memorial Joan Carrers els mesos de desembre, alguna missa i, especialment, la celebració tradicional de la festa del Roser.La devoció dels veïns de Vilamirosa, que fins al 1844 havia format un terme municipal independent, per la Immaculada Concepció és antiga. El 1620 es va fundar la Confraria de la immaculada Concepció i consta que hi tenia dedicat un altar.

Goigs de N. Senyora de la Concepció que se cantan en la iglesia de Sant Juliá de Vilamirosa. Vic: Imp. y lib. de Soler germans, 1856.