Els goigs són unes cançons religioses que lloen les excel·lències de Nostre Senyor, de la Verge i dels Sants i esdevenen una forma de litúrgia popular, practicada en actes de devoció col·lectiva, com patronatges, processons, romiatges, captiris, novenes, septenaris, trisagis, celebracions sabatines, etc., i formen part, en certa manera, de la cerimònia. I en tant que textos per a ser cantats tenen la característica pròpia de les cançons populars destinades a ésser cantades en colla; tal és la de tenir una frase melòdica breu que es repeteix diverses vegades per tal d’ésser fàcil de copsar i ràpida de retenir per als cantaires novells que s’afegeixen al cant sense saber-lo.
En els goigs moderns, especialment els que han estat impresos a partir de principis de segle XX, pot trobar-se la partitura que indica la melodia amb què han de ser cantats. La falta d’aquesta, en els goigs més antics, ha comportat que diferents lletres siguin interpretades amb la mateixa melodia, gairebé sempre de caire popular. Així, algunes de les tonades més conegudes es repeteixen per a textos ben diferents. En aquest cas s’han arribat a distingir més de cent melodies diferents de goigs, totes amb la característica comuna de la simplicitat.
Un manlleuenc ben prolífic en la composició musical de goigs va ser mossèn Josep Aulet i Fiol. La seva producció va depassar els límits municipals i, fins i tot, comarcals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada